Dues figures emergeixen des dels marges, carreguen objectes, fan
malabars, venen birres o improvisen música. Artistes? Venedors?
Supervivents? A la frontera difusa entre l'espectacle i el carrer, TRAN-SITS
obre un portal a vides que sovint passen desapercebudes, però que
bateguen amb força als semàfors, a les places, a qualsevol racó on algú
s'aturi a mirar.
Amb un llenguatge que combina acrobàcia amb perxa xinesa, malabars i música
experimental, la peça travessa amb humor i sensibilitat, temes com la migració,
la precarietat, la creativitat i el sentiment de pertinença.
La peça no demana permís. S'instal·la, s'infiltra, transforma. Reivindica l'art de
carrer com a acte polític, efímer i profundament humà. Una celebració d'estar
en trànsit, de buscar-se la vida, de crear comunitat quan tot sembla en contra. Dues figures emergeixen des dels marges, carreguen objectes, fan malabars, venen birres o improvisen música. Artistes? Venedors?
Supervivents? A la frontera difusa entre l'espectacle i el carrer, TRAN-SITS
obre un portal a vides que sovint passen desapercebudes, però que
bateguen amb força als semàfors, a les places, a qualsevol racó on algú
s'aturi a mirar.
Jordi Solanell: diábolos i perxa xinesa
Mariano Morales: Música en viu, teatre físic, bola contact, equilibri monocicle girafa